Es a partir de l’existència de la cultura Summer o Sumer de llengua Kenyer o Emekenyer que podem afirmar que l’home supera la revolució neolítica i entra en la civilització urbana en els inicis del IV mil·lenni aC, inventant la primera escriptura pictogràfica i posant les bases semiòtiques amb l’escriptura cuneïforme. El Summer en el IV mil·lenni aC., havia arribat a la Baixa Mesopotàmia per mar i es relaciona amb els dravídics prehistòrics arribats del nord del Caucas. Ells ja coneixien el coure, els metalls preciosos, el bronze, l’estany i l’art ceràmic de la terra i el fang en èpoques tant antigues. D’ells, -tal com diu José Mª Gómez Tabanera en els seus llibres -, els semites accadis van adoptar els seus sistemes d’escriptura, portant també el carro de rodes ja conegut a l’Àsia Central i també al Mar Negre, tirat per bous, cavalls i rucs.
Es tracta d’un poble que va baixar dels seus territoris a partir del V è mil·lenni aC. Ells van colonitzar una Mesopotàmia inhabitable durant més d’un miler d’anys. Els nous territoris van ser anomenats Sumer, Sumeria o sumeris, Akkad o acadis i Assur. Els pobles semites aculturats pels sumeris parlaven Summer però finalment els summer van quedar sotmesos al centralisme semita durant l’època Neosumeria que va portar als pobles semites una etapa de gran esplendor amb el cultiu de les arts, les lletres, les ciències i la poesia. Un cas semblant es repeteix quan els etruscs son aniquilats pels romans.
Entre els Summer la deessa de les aigües era Nhansa, nom vinculat a l’Iber oriental georgià. Un dels simbolismes vinculats a la deessa Inanna era també la estrella de 8 puntes present en els simbolismes ibers. José Carlos de Luna ho explica àmpliament en els seus treballs. Tot plegat ens porta a parlar del sistema d’escriptura Sumer i dels seus sistemes de comptabilitat que llegint a Fernando Diaz Esteban o a A. Blanco Freijeiro, penso que es poden relacionar plenament amb l’Iber Oriental georgià i ensems amb el nostre Iber occidental. Ells van ser els inventors de l’escriptura a partir de la seva fase pictogràfica de mitjans del IV mil·lenni aC., amb signes associats a un determinat valor fonètic. La tècnica Summer d’escriure sobre les tauletes de fang tou amb estris en forma de cunya la veiem també entre els ibers que la practicaven sobre les planxes de plom modelable.
Summers o ibers, -tant georgians com peninsulars -, escrivien horitzontalment i llegien d’esquerra a dreta i de dalt a baix, estilitzant els signes. Al simplificar el signari, alguns coincidien en un mateix signe sil·làbic polivalent, servint per coses diferents però amb sons molt semblants als sons I signes sil·làbics ibers. El Summer també tenia signes compostos i aquests sistemes van ser els utilitzats a tots els territoris des de el Nord fins Egipte i Àsia Menor. Els pobles Hati (hatitas, hititas, hitites i hetites) van utilitzar aquesta escriptura per transcriure les seves llengües, igual que van fer els cananeus, els ugarítics, els elamites i els perses. Des de els primers pictogrames de Summer, (Uruk 3.500 aC.), la lectura la feien com en Iber. En canvi el Tartessi o Sudlusitá no segueix mai aquestes condicions gramaticals, al ser d’arrels i família lingüística diferent.
L’Iber, l’Èuscara i el Summer son llengües sense altres parentius lingüístics, com totes les altres no indoeuropees: el Sami, l’Hati, el Kenyer, les fino-úgries, les abasgokerketes, l’Etrusc, l’Iber Oriental o el Berber. El morfema o arrel expressava sempre el concepte junt amb diferents partícules que no modifiquen l’arrel que pot tenir significat de verb, nom o adjectiu, segons convingui. Les partícules poden anar al principi, al mig o al final de la frase com en iber. En el Summer hi ha bisíl·labs que s’havien format per repetició, com en el nostre cas berber, gar-gar i altres. El país dels summers era Kenyer i la llengua Eme-Kenyer, coneguda actualment com a Sumèria.
Un altre fenomen que crec podria acostar el Summer, l’Iber i el Basc, és la divisió en molts dialectes i variants comarcals o territorials, així com el fet de tenir texts literaris i poètics (EME-KU). Pel que fa al basc té 7 dialectes i l’iber moltes variants comarcals. A. Falkenstein estableix les diferents èpoques de cada dialecte des de el 3.000 aC. fins el 100 aC., S.N. Kramer fa algunes propostes sobre la pronuncia del Summer que es coneix pels sil·labaris que portaven la pronuncia en llengua acadia-semita. Hi trobem vocals obertes i tancades i Falkenstein proposa nasals i R. Jesfin altres vocals. També serien relacionables el so de les dues S (S i Ç ), (Ç = dC, ts, dz i tz) i el so de la ix (X) catalana.
Moltes de les normatives gramaticals sumèries adoptades pels semites libi fenicis, van fer que alguns lingüistes vagin pensar que moltes llengües venien del Fenici. Com a literatura escrita, la Summer és la primera de la humanitat amb les seves Edubba o cases escola d’escriptura. Les Edubba estaven establertes des de el III mil·lenni aC. segons els complerts estudis de Furlani. Quan el Summer va deixar de ser llengua viva, els texts existents ja s’havien traduït al Acadià. Al ser el Summer una llengua litúrgica, babilonis i assiris van imitar i re elaborar els temes literaris del Summer, inclús amb tauletes amb texts bilingües com el del Diluvi, l’Heroi Gilgamesh, la deessa INANNA (amb poemes dedicats a ella) i altres, utilitzant també metàfores. La poesia era dividida en estrofes i respostes.
Els poemes a Inanna (després Isthar i Astarté), van ser escrits l’any 4.000 aC. per la sacerdotessa summer, Enheduanna de Ur, segons els estudis de la analista Jungiana, Betty De Shong de Berkeley (USA). La prosa lideraria era prosa poètica amb noms ideats per ells i els títols de les diferents obres lideraries eren registrats en les conegudes tauletes de registres. Diferents autors dels citats mostren tota la gramàtica estudiada, les consonants b, p, m, d, t, n, g, k, el so NY o NG (diferent de ñ) i la j, així com els sons sil·làbics i la h.
El gènere i diferents elements gramaticals es poden especificar com en iber per variacions vocàliques, consonàntiques o seqüencials igual que en anglès i afegint prefixes per la pluralitat. Encara que el Summer no tingui declinació específica, el cas s’indica mitjançant la sufixació de partícules. L’ordre de la frase seria comparable amb el de l’Iber.
Van Dijk va estudiar la literatura sapiencial del Summer on el Déu agricultor, és el preferit de la deessa Inanna del Eanna amb himnes i poemes èpics o mites en els que es parla del naixement dels deus, l’origen del mon, l’home, el cosmos, el paradís, la Ninurta que mata el dragó (tot i ser una dona) o el mite del diluvi. H. Müller Karpe o Pericot, van establir comparacions entre els summers i la cultura aziliana de Lascaux a la Catalunya Nord i el Parpalló valencià que van relacionar amb descobriments fets a Catal-Hüyuck o Anatòlia. El sistema constructiu d’un poblat Summer era el “tell” o “tell Mari”. Les pintures del Tell Mari es poden veure en el Louvre igual que les estrelles de 8 puntes esculpides sobre pedra. Entre els ibers el sistema de construcció en “tell” el tenim ben representat en el poblat de Il.like o Il.lici de l’Alcúdia d’Elx.
En els poemes de Eanna hi trobem com en els ibers, la deesa Isthar coneguda com a Astarté i entre els romans com a Venus. Herodot ens en parla a I, 181-182 i Carlos Alonso del Real, Muller Karpe (München 1974) o Antonio Blanco Freijero, en els seus treballs.
Altres estudis de comparació entre l’Iber, l’Iber Oriental georgià o Imre (Grusinia antiga, sud circassià i Avar), l’Èuscara i el Celtiber, els han desenvolupat autors com M. Isaeva, K. Bouda, Khvelidze (Enginyer georgià) i Fidel Fita que va ser Director de la Real Acadèmia d’Història de Madrid. També hi van fer bones aportacions que val la pena consultar M. Marr, lingüista de la Acadèmia de Moscou de mare georgiana, H.Schuchardt, C.C.Uhlenbeck, A.Trombeti, R.Lafon, H.Vogh, A. Tovar i I.Barandiarán, aplicant la majoria el Mètode del nord-americà M. Swadesh. Actualment existeix una traducció al castellà dels poemes de Inanna en el llibre “Los escritos de Enheduanna” de les autores Aline Lara i Adriana Hinojo.
Frederic Santaeulària.
Cap d’Estudis del Institut d’Estudis Ibers. Terrassa.
VN:F [1.8.8_1072]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
