En este artículo elaborado por Joan Vilaseca defiende que la variación que encontramos en la mayor parde de los caracteres ibéricos no puede ser meramente formal. Esto cuestionaría de raíz no sólo la propuesta de codificación del signario ibérico llevada a cabo por la Universitat de Barcelona basada en sólo 49 caracteres, sino también el error de basar el estudio de la escritura ibérica en transliteraciones.
https://cathalaunis.wordpress.com/2016/10/09/els-caracters-de-liberic-nord-oriental/
Este estudio demuestra que el signario ibérico no está todavía bien definido, por lo que debe proponerse una revisión urgente de la propuesta presentada a UNICODE por la Universitat de Barcelona.
Veamos las conclusiones del artículo:
Conclusions
De l’anàlisi de les co-aparicions de variants del que es suposa ser la representació sígnica d’un mateix so bàsic, es desprèn que la variabilitat és molt superior a l’¡esquematització filològica moderna (resumida, per exemple en la proposta de codificació Unicode per a l’ibèric nord-oriental presentada el 2015). Encara que les propostes de partició de signes, no sempre són unívoques, ni tampoc sempre ben evidenciades, el volum fa que no es pugui ignorar la discrepància. Llistem les agrupacions del signari simplificat de cathalaunia anotant primer el nombre de signes segons la proposta Unicode i al costat els detectats en aquesta anàlisi[4].
- A 2 vs. 3-4 E 2 vs. 3? I 2 vs. 2 O 2 vs. 3 U 2 vs. 3?
- L 1 vs 2 M 1 vs. 1 M1 1 vs. 2 M2 1 vs 1. N 1 vs 3
- R 1 vs. 2 R1 2 vs. 3 S 2 vs. 3 S1 1 vs 2 Ba/Pa 1 vs. 2
- Be/Pe 1 vs. 5 Bi/Pi 1 vs. 1 Bo/Po 1 vs. 1 Bu/Pu 1 vs. 2 Da/Ta 2 vs. 3
- De/Te 2 vs. 4-10 Di/Ti 2 vs. 4 Do/To 2 vs. 4 Du/Tu 2 vs. 5
- Ga/Ka 2 vs. 4 Ge/Ke 2 vs. 6-8 Gi/Ki 2 vs. 6 Go/Ko 2 vs. 4 Gu/Ku 2 vs. 3
La proposta Unicode presenta 46 entrades, mentre que el recull trobat en aquesta anàlisi apunta a una forquilla de entre 85 i 96 signes diferents.
Les preguntes que tal discrepància genera són molt bàsiques i necessiten d’una resposta filològica. N’apuntem sols unes quantes a tall d’exemple.
- En conjunt, no resulta possible escapar a la impressió que la llengua ibèrica codificava aspectes que actualment no estan sent contemplats: quins podrien ser?
- En aquest sentit, quin podria ser el motiu per el qual els signes sil·làbics amb E presentin més variants?
- Existeixen paral·lels de la partició entre vocals, consonants i els tres grups sil·làbics que presenta l’ibèric en altres llengües antigues?
Preguntes que escapen l’àmbit d’aquesta anàlisi, i que sols poden ser emeses a l’espera que la Filologia i la Filologia Històrica ens presentin respostes. En tot cas, sembla clar que la posició que defensa que sense tenir en compte la complexitat real del missatge difícilment serem capaços d’entendre el seu significat (una posició eminentment lògica), sembla trobar confirmació en aquesta anàlisi de les variants dels caràcters de l’ibèric nord-oriental, que de fet, presenta una quantitat de signes força propera als 95 del recull d’Untermann.
Signari simplificat emprat a cathalaunia.org.