Aukeratutako etiketa ◊ sumerio ◊

• Martes, Marzo 27th, 2018

SORPRENDENTE PARECIDO ENTRE LA LENGUA VASCA Y EL ANTIGUO SUMERI

Es sorpendente la cantidad de toponimos y de nombres sumerios, que parecen coincidir con el euskera. CĂłmo:

DU en sumerio = construir.
DU en vasco = tener.
DU en inglés, que escriben DO = hacer,
DU en valenciano = traer, estĂĄ claro que solo se puede traer lo que se hace, o lo que se tiene.

De la palabra vasca DU = tener, deriva claramente la palabra castellana DU-eño. El dueño es el que tiene las cosas.

En sumerio GAL es grande, la R y la L, son equivalentes en
toponimia, y GAR en ibérico significa alto. Y la palabra castellana GRANDE, todo parece indicar, que era la ibérica GAR-ANDE = alto grande.

Los nombres de antiguas ciudades sumerias mĂĄs importantes,
son: UR, MARI, UGARIT y ERIDU o ERRIDU, todas ellas parecen vasco-ibéricas.

La palabra sumeria AN = cielo, no es muy disparatado compararla con la ibĂ©rica ANA = grande. Y con AÑO y ANY, que en castellano y valenciano “AÑO”, y AÑO es una medida GRANDE de tiempo.

La diosa madre sumeria era ARURU.

Y una de las mĂĄs importantes tablillas cuneiformes encontradas hasta ahora, catalogada con el nĂșmero tres, la podemos encontrar en el Museo de la Universidad de FiladelfĂ­a llamada “los dĂ­as de la creaciĂłn” se llama en sumerio URIA.

La diosa del amor sumeria se llamaba ISHTAR o ASTARTE, y en vasco ASTEARTE significa “martes”, no hay que olvidar la antigua costumbre de dedicar cada dĂ­a de la semana a un dios o a algĂșn ser que creĂ­an superior.

Es curioso que la pintura mural mĂĄs antigua que se conoce, a la que se le atribuye una antigĂŒedad de unos 8.000 años, situada tambiĂ©n en oriente medio, se llama MUREYBAT y vemos que MURAILABAT en vasco quiere decir “una muralla”, MURAILA en vasco significa “muralla” y BAT “uno”.

Es posible que todo esto sean coincidencias, pero me parece que son muchas coincidencias.

VN:F [1.8.8_1072]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
• Viernes, Noviembre 28th, 2014

Es a partir de l’existĂšncia de la cultura Summer o Sumer de llengua Kenyer o Emekenyer que podem afirmar que  l’home supera la revoluciĂł neolĂ­tica i entra en la civilitzaciĂł urbana en els inicis del IV mil·lenni aC, inventant la primera escriptura pictogrĂ fica i posant les bases semiĂČtiques amb l’escriptura cuneĂŻforme.   El Summer en el IV mil·lenni aC., havia arribat a la Baixa MesopotĂ mia per mar i  es relaciona amb els dravĂ­dics  prehistĂČrics arribats del nord del Caucas.   Ells ja coneixien el coure, els metalls preciosos, el bronze, l’estany i l’art cerĂ mic de la terra i el fang en Ăšpoques tant antigues.  D’ells, -tal com diu JosĂ© MÂȘ GĂłmez Tabanera en els seus llibres -,  els semites accadis van adoptar  els seus sistemes d’escriptura, portant tambĂ© el carro de rodes ja conegut a l’Àsia Central i tambĂ© al Mar Negre, tirat per bous, cavalls i rucs.

Es tracta d’un poble que va baixar dels seus territoris a partir del V Ăš mil·lenni aC.   Ells van colonitzar una MesopotĂ mia inhabitable durant mĂ©s d’un miler d’anys.  Els nous territoris van ser anomenats Sumer, Sumeria o sumeris, Akkad o acadis i Assur.  Els pobles semites aculturats pels sumeris parlaven Summer perĂČ finalment els summer  van quedar sotmesos al centralisme semita durant l’ùpoca Neosumeria que va portar als pobles semites una etapa de gran esplendor amb el cultiu de les arts, les lletres, les ciĂšncies i la poesia.  Un cas semblant es repeteix quan els etruscs son aniquilats pels romans.

Entre els Summer la deessa de les aigĂŒes era Nhansa, nom vinculat a l’Iber oriental georgiĂ .  Un dels  simbolismes vinculats a la deessa Inanna era tambĂ© la estrella de 8 puntes present en els simbolismes ibers.  JosĂ© Carlos de Luna ho explica Ă mpliament en els seus treballs.  Tot plegat ens porta a parlar del sistema d’escriptura Sumer i dels seus sistemes de comptabilitat que llegint a Fernando Diaz Esteban o a A. Blanco Freijeiro, penso que es poden  relacionar plenament amb l’Iber Oriental georgiĂ  i ensems amb el nostre Iber occidental.  Ells van ser els inventors de l’escriptura a partir de la seva fase pictogrĂ fica de mitjans del IV mil·lenni aC., amb signes associats a un determinat valor fonĂštic.  La tĂšcnica Summer d’escriure sobre les tauletes de fang tou amb estris en forma de cunya la veiem tambĂ© entre els ibers que la practicaven sobre les planxes de plom modelable.

Summers o ibers, -tant georgians com peninsulars -, escrivien horitzontalment i llegien d’esquerra a dreta i de dalt a baix, estilitzant els signes.  Al simplificar el signari, alguns coincidien en un mateix signe sil·lĂ bic polivalent, servint per coses diferents perĂČ amb sons molt semblants als sons I signes sil·lĂ bics ibers.  El Summer tambĂ© tenia signes compostos i aquests sistemes van ser els utilitzats a tots  els territoris des de el  Nord fins Egipte i Àsia Menor.  Els pobles Hati (hatitas, hititas, hitites i hetites) van utilitzar aquesta escriptura per transcriure les seves llengĂŒes, igual que van fer els cananeus, els ugarĂ­tics, els elamites i els perses.   Des de els primers pictogrames de Summer, (Uruk 3.500 aC.), la lectura la feien com en Iber.  En canvi  el Tartessi o SudlusitĂĄ no segueix mai aquestes condicions gramaticals, al ser d’arrels i famĂ­lia lingĂŒĂ­stica diferent.

L’Iber, l’Èuscara i el Summer son llengĂŒes  sense altres parentius lingĂŒĂ­stics, com totes les altres no indoeuropees: el Sami, l’Hati, el Kenyer, les fino-Ășgries, les abasgokerketes, l’Etrusc, l’Iber Oriental o el Berber.  El morfema o arrel expressava sempre el concepte junt amb diferents partĂ­cules que no modifiquen l’arrel que pot tenir significat de verb, nom o adjectiu, segons convingui.   Les partĂ­cules poden anar al principi, al mig o al final de la frase com  en iber.   En el Summer hi ha bisĂ­l·labs que s’havien format per repeticiĂł, com en el nostre cas berber, gar-gar i altres.   El paĂ­s dels summers era Kenyer i la llengua Eme-Kenyer, coneguda actualment  com a SumĂšria.

Un altre fenomen que crec podria acostar el Summer, l’Iber i el Basc, Ă©s la divisiĂł en molts dialectes i variants comarcals o territorials, aixĂ­ com el fet de tenir texts literaris i poĂštics (EME-KU).   Pel que fa al basc tĂ© 7 dialectes i l’iber moltes variants comarcals.   A. Falkenstein estableix les diferents Ăšpoques de cada dialecte des de el 3.000 aC. fins el 100 aC.,  S.N. Kramer fa algunes propostes sobre la pronuncia del Summer que es coneix pels sil·labaris que portaven la pronuncia en llengua acadia-semita.  Hi trobem vocals obertes i tancades i Falkenstein proposa nasals i R. Jesfin altres vocals.   TambĂ© serien relacionables el so de les dues S (S i Ç ), (Ç = dC, ts, dz i tz) i el so de la ix (X) catalana.

Moltes de les normatives gramaticals sumĂšries adoptades pels semites libi fenicis, van fer que  alguns lingĂŒistes vagin pensar que moltes llengĂŒes venien del Fenici.  Com a literatura escrita, la Summer Ă©s la primera de la humanitat amb les seves Edubba o cases escola d’escriptura. Les Edubba estaven establertes des de el III mil·lenni aC. segons  els complerts  estudis de  Furlani.   Quan  el Summer va deixar de ser llengua viva, els texts existents ja s’havien traduĂŻt al AcadiĂ .  Al ser el Summer una llengua litĂșrgica, babilonis i assiris van imitar i re elaborar els temes literaris del Summer, inclĂșs amb tauletes amb texts bilingĂŒes com el del Diluvi, l’Heroi Gilgamesh, la deessa INANNA (amb poemes dedicats a ella)  i altres, utilitzant tambĂ© metĂ fores.  La poesia era dividida en estrofes i respostes.

Els poemes a Inanna (desprĂ©s Isthar i AstartĂ©),  van ser escrits l’any 4.000 aC. per la sacerdotessa summer, Enheduanna de Ur, segons els estudis de la analista Jungiana,  Betty De Shong de Berkeley (USA).    La prosa lideraria era prosa poĂštica amb noms ideats per ells i els tĂ­tols de les diferents obres lideraries eren registrats en les conegudes tauletes de registres.   Diferents autors dels citats mostren  tota la gramĂ tica estudiada, les consonants b, p, m, d, t, n, g, k, el so NY o NG (diferent de ñ) i la j,  aixĂ­ com els sons sil·lĂ bics i la h.

El gĂšnere i diferents elements gramaticals es poden  especificar com en iber per variacions vocĂ liques, consonĂ ntiques o seqĂŒencials igual que en anglĂšs i afegint prefixes per la pluralitat. Encara que el Summer no tingui declinaciĂł especĂ­fica, el cas s’indica mitjançant la sufixaciĂł de partĂ­cules.  L’ordre de la frase seria comparable amb el de l’Iber.

Van Dijk va estudiar la literatura sapiencial del Summer on  el DĂ©u agricultor, Ă©s el preferit de la deessa Inanna del Eanna amb himnes i poemes Ăšpics o mites en els que es parla del naixement dels deus, l’origen del mon, l’home, el cosmos, el paradĂ­s,  la Ninurta que mata el dragĂł (tot i ser una dona) o el mite del diluvi.   H. MĂŒller Karpe o Pericot, van establir comparacions entre els summers i la cultura aziliana de Lascaux a la Catalunya Nord i el ParpallĂł valenciĂ  que van relacionar amb descobriments fets a Catal-HĂŒyuck o AnatĂČlia.   El sistema constructiu d’un poblat  Summer era el “tell” o “tell Mari”.   Les pintures del Tell Mari es poden veure en el Louvre igual que les estrelles de 8 puntes esculpides sobre pedra.   Entre els ibers el sistema de construcciĂł en “tell” el tenim ben representat  en  el poblat de Il.like o Il.lici de l’AlcĂșdia d’Elx.

En els poemes de Eanna hi trobem com en  els ibers, la deesa Isthar coneguda com a AstartĂ© i entre els romans com a Venus.  Herodot ens en  parla a I, 181-182 i Carlos Alonso del Real, Muller Karpe (MĂŒnchen 1974) o Antonio Blanco Freijero, en els seus treballs.

Altres estudis de comparaciĂł entre l’Iber, l’Iber Oriental georgiĂ  o Imre (Grusinia antiga, sud circassiĂ  i Avar), l’Èuscara i el Celtiber,  els han desenvolupat autors com M. Isaeva, K. Bouda, Khvelidze (Enginyer georgiĂ ) i Fidel Fita que va ser Director de la Real AcadĂšmia d’HistĂČria de Madrid.     TambĂ© hi van fer bones aportacions que val la pena consultar M. Marr, lingĂŒista de la AcadĂšmia de Moscou  de mare georgiana, H.Schuchardt, C.C.Uhlenbeck, A.Trombeti, R.Lafon, H.Vogh, A. Tovar i I.BarandiarĂĄn, aplicant la majoria el MĂštode del nord-americà  M. Swadesh.   Actualment  existeix una traducciĂł al castellĂ  dels poemes de Inanna en el llibre “Los escritos de Enheduanna” de les autores Aline Lara i Adriana Hinojo.

Frederic SantaeulĂ ria.

Cap d’Estudis del Institut d’Estudis Ibers. Terrassa.

VN:F [1.8.8_1072]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)