Es a partir de lâexistĂšncia de la cultura Summer o Sumer de llengua Kenyer o Emekenyer que podem afirmar que lâhome supera la revoluciĂł neolĂtica i entra en la civilitzaciĂł urbana en els inicis del IV mil·lenni aC, inventant la primera escriptura pictogrĂ fica i posant les bases semiĂČtiques amb lâescriptura cuneĂŻforme.  El Summer en el IV mil·lenni aC., havia arribat a la Baixa MesopotĂ mia per mar i es relaciona amb els dravĂdics prehistĂČrics arribats del nord del Caucas.  Ells ja coneixien el coure, els metalls preciosos, el bronze, lâestany i lâart cerĂ mic de la terra i el fang en Ăšpoques tant antigues. Dâells, -tal com diu JosĂ© MÂȘ GĂłmez Tabanera en els seus llibres -, els semites accadis van adoptar els seus sistemes dâescriptura, portant tambĂ© el carro de rodes ja conegut a lâĂsia Central i tambĂ© al Mar Negre, tirat per bous, cavalls i rucs.
Es tracta dâun poble que va baixar dels seus territoris a partir del V Ăš mil·lenni aC.  Ells van colonitzar una MesopotĂ mia inhabitable durant mĂ©s dâun miler dâanys. Els nous territoris van ser anomenats Sumer, Sumeria o sumeris, Akkad o acadis i Assur. Els pobles semites aculturats pels sumeris parlaven Summer perĂČ finalment els summer van quedar sotmesos al centralisme semita durant lâĂšpoca Neosumeria que va portar als pobles semites una etapa de gran esplendor amb el cultiu de les arts, les lletres, les ciĂšncies i la poesia. Un cas semblant es repeteix quan els etruscs son aniquilats pels romans.
Entre els Summer la deessa de les aigĂŒes era Nhansa, nom vinculat a lâIber oriental georgiĂ . Un dels simbolismes vinculats a la deessa Inanna era tambĂ© la estrella de 8 puntes present en els simbolismes ibers. JosĂ© Carlos de Luna ho explica Ă mpliament en els seus treballs. Tot plegat ens porta a parlar del sistema dâescriptura Sumer i dels seus sistemes de comptabilitat que llegint a Fernando Diaz Esteban o a A. Blanco Freijeiro, penso que es poden relacionar plenament amb lâIber Oriental georgiĂ i ensems amb el nostre Iber occidental. Ells van ser els inventors de lâescriptura a partir de la seva fase pictogrĂ fica de mitjans del IV mil·lenni aC., amb signes associats a un determinat valor fonĂštic. La tĂšcnica Summer dâescriure sobre les tauletes de fang tou amb estris en forma de cunya la veiem tambĂ© entre els ibers que la practicaven sobre les planxes de plom modelable.
Summers o ibers, -tant georgians com peninsulars -, escrivien horitzontalment i llegien dâesquerra a dreta i de dalt a baix, estilitzant els signes. Al simplificar el signari, alguns coincidien en un mateix signe sil·lĂ bic polivalent, servint per coses diferents perĂČ amb sons molt semblants als sons I signes sil·lĂ bics ibers. El Summer tambĂ© tenia signes compostos i aquests sistemes van ser els utilitzats a tots els territoris des de el Nord fins Egipte i Ăsia Menor. Els pobles Hati (hatitas, hititas, hitites i hetites) van utilitzar aquesta escriptura per transcriure les seves llengĂŒes, igual que van fer els cananeus, els ugarĂtics, els elamites i els perses.  Des de els primers pictogrames de Summer, (Uruk 3.500 aC.), la lectura la feien com en Iber. En canvi el Tartessi o SudlusitĂĄ no segueix mai aquestes condicions gramaticals, al ser dâarrels i famĂlia lingĂŒĂstica diferent.
LâIber, lâĂuscara i el Summer son llengĂŒes sense altres parentius lingĂŒĂstics, com totes les altres no indoeuropees: el Sami, lâHati, el Kenyer, les fino-Ășgries, les abasgokerketes, lâEtrusc, lâIber Oriental o el Berber. El morfema o arrel expressava sempre el concepte junt amb diferents partĂcules que no modifiquen lâarrel que pot tenir significat de verb, nom o adjectiu, segons convingui.  Les partĂcules poden anar al principi, al mig o al final de la frase com en iber.  En el Summer hi ha bisĂl·labs que sâhavien format per repeticiĂł, com en el nostre cas berber, gar-gar i altres.  El paĂs dels summers era Kenyer i la llengua Eme-Kenyer, coneguda actualment com a SumĂšria.
Un altre fenomen que crec podria acostar el Summer, lâIber i el Basc, Ă©s la divisiĂł en molts dialectes i variants comarcals o territorials, aixĂ com el fet de tenir texts literaris i poĂštics (EME-KU).  Pel que fa al basc tĂ© 7 dialectes i lâiber moltes variants comarcals.  A. Falkenstein estableix les diferents Ăšpoques de cada dialecte des de el 3.000 aC. fins el 100 aC., S.N. Kramer fa algunes propostes sobre la pronuncia del Summer que es coneix pels sil·labaris que portaven la pronuncia en llengua acadia-semita. Hi trobem vocals obertes i tancades i Falkenstein proposa nasals i R. Jesfin altres vocals.  TambĂ© serien relacionables el so de les dues S (S i Ă ), (Ă = dC, ts, dz i tz) i el so de la ix (X) catalana.
Moltes de les normatives gramaticals sumĂšries adoptades pels semites libi fenicis, van fer que alguns lingĂŒistes vagin pensar que moltes llengĂŒes venien del Fenici. Com a literatura escrita, la Summer Ă©s la primera de la humanitat amb les seves Edubba o cases escola dâescriptura. Les Edubba estaven establertes des de el III mil·lenni aC. segons els complerts estudis de Furlani.  Quan el Summer va deixar de ser llengua viva, els texts existents ja sâhavien traduĂŻt al AcadiĂ . Al ser el Summer una llengua litĂșrgica, babilonis i assiris van imitar i re elaborar els temes literaris del Summer, inclĂșs amb tauletes amb texts bilingĂŒes com el del Diluvi, lâHeroi Gilgamesh, la deessa INANNA (amb poemes dedicats a ella) i altres, utilitzant tambĂ© metĂ fores. La poesia era dividida en estrofes i respostes.
Els poemes a Inanna (desprĂ©s Isthar i AstartĂ©), van ser escrits lâany 4.000 aC. per la sacerdotessa summer, Enheduanna de Ur, segons els estudis de la analista Jungiana, Betty De Shong de Berkeley (USA).   La prosa lideraria era prosa poĂštica amb noms ideats per ells i els tĂtols de les diferents obres lideraries eren registrats en les conegudes tauletes de registres.  Diferents autors dels citats mostren tota la gramĂ tica estudiada, les consonants b, p, m, d, t, n, g, k, el so NY o NG (diferent de ñ) i la j, aixĂ com els sons sil·lĂ bics i la h.
El gĂšnere i diferents elements gramaticals es poden especificar com en iber per variacions vocĂ liques, consonĂ ntiques o seqĂŒencials igual que en anglĂšs i afegint prefixes per la pluralitat. Encara que el Summer no tingui declinaciĂł especĂfica, el cas sâindica mitjançant la sufixaciĂł de partĂcules. Lâordre de la frase seria comparable amb el de lâIber.
Van Dijk va estudiar la literatura sapiencial del Summer on el DĂ©u agricultor, Ă©s el preferit de la deessa Inanna del Eanna amb himnes i poemes Ăšpics o mites en els que es parla del naixement dels deus, lâorigen del mon, lâhome, el cosmos, el paradĂs, la Ninurta que mata el dragĂł (tot i ser una dona) o el mite del diluvi.  H. MĂŒller Karpe o Pericot, van establir comparacions entre els summers i la cultura aziliana de Lascaux a la Catalunya Nord i el ParpallĂł valenciĂ que van relacionar amb descobriments fets a Catal-HĂŒyuck o AnatĂČlia.  El sistema constructiu dâun poblat Summer era el âtellâ o âtell Mariâ.  Les pintures del Tell Mari es poden veure en el Louvre igual que les estrelles de 8 puntes esculpides sobre pedra.  Entre els ibers el sistema de construcciĂł en âtellâ el tenim ben representat en el poblat de Il.like o Il.lici de lâAlcĂșdia dâElx.
En els poemes de Eanna hi trobem com en els ibers, la deesa Isthar coneguda com a AstartĂ© i entre els romans com a Venus. Herodot ens en parla a I, 181-182 i Carlos Alonso del Real, Muller Karpe (MĂŒnchen 1974) o Antonio Blanco Freijero, en els seus treballs.
Altres estudis de comparaciĂł entre lâIber, lâIber Oriental georgiĂ o Imre (Grusinia antiga, sud circassiĂ i Avar), lâĂuscara i el Celtiber, els han desenvolupat autors com M. Isaeva, K. Bouda, Khvelidze (Enginyer georgiĂ ) i Fidel Fita que va ser Director de la Real AcadĂšmia dâHistĂČria de Madrid.    TambĂ© hi van fer bones aportacions que val la pena consultar M. Marr, lingĂŒista de la AcadĂšmia de Moscou de mare georgiana, H.Schuchardt, C.C.Uhlenbeck, A.Trombeti, R.Lafon, H.Vogh, A. Tovar i I.BarandiarĂĄn, aplicant la majoria el MĂštode del nord-americĂ Â M. Swadesh.  Actualment existeix una traducciĂł al castellĂ dels poemes de Inanna en el llibre âLos escritos de Enheduannaâ de les autores Aline Lara i Adriana Hinojo.
Frederic SantaeulĂ ria.
Cap dâEstudis del Institut dâEstudis Ibers. Terrassa.
VN:F [1.8.8_1072]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)